De petita vaig llegir un llibre, "El forat de les coses perdudes". Realment, després de llegir-lo, vaig arribar a pensar que existia, que tot allò que un dia dius: "On he deixat...??" va a un lloc remot, d'aspecte semblant a la cambra secreta de Harry Potter en el meu cap, i mai ho tornes a vore.
He estat buscant una gorra durant més de 4 hores. Per què? Perquè si no no podia seguir fent res més. Sé que és irracional, sé que faig tard, sé que podria estar fent altres coses... però me puede!! Pensar en algo, no trobar-ho i no tindre ni idea ni record d'on podria estar, me canvia el xip de tal manera que prioritze la seua recerca cual rata, i la resta de coses me la bufen. I les conseqüències? Tota la roba d'hivern treta, els calaixos alborotats (més que normalment...), pujar descalça a llocs tan alts q desconeixia :-) i poder caure i trencar-me la crisma... i tot, per què? Hui per una gorra, un altre dia per una samarreta, un altre per unes arracades, ... els meus petits tressors, q tant m'ha costat trobar o tant m'estime.
Plou moltíssim. Anit pensava: si visc a un 14é, i ve el torbellino eixe com va ocòrrer a Mallorca, aquesta finca tan alta se'n va a la merda fijo. Encara que abans, ho voria vindre, i ens tocaria baixar corrents per a no morir! I qué m'enduria, així, ràpidament? El primer que vaig pensar: el pen drive... per la tesina :-S !! I em vaig alçar (va en sèrio), a les 4 de la matinada, descalça, el vaig buscar entre el paperòrio de dades i cables, i el vaig deixar a sobre la mesita de nit per si de sobte havia de desallotjar ma casa.
Sí, tesina = xepa.
"Que mala zuerte, xato!" No era això el que deia Pepe Gafe? La foto és de la rave del rock a la mar d'aquest estiu... després un fumat em va xafar un peu i del crit q vaig pegar el vaig ratllar més... però crec q això ja ho vaig contar en algun post del meu fotolog.
9 comentaris:
I tant q existeix eixe forat! Q sí, q jo tinc moooolts mitjons desparellats, petits tresors q van desaparèixer... eixes coses q SEGUR has deixat a un lloc i d sobte, ja no estàn... a vore, una d dos: O estàn al forat eixe o les tenen els Trabubus!
Muaaaaaaaaak!
Si, si!! I sobretot, si tens unes arracades wapis xulíssimes d'eixes q dus més de un trimestre... vas, i en perds una!! O això, o les té Bibi :-)
Mmmmm... l'hauré d preguntar a la Bibi a vore si te els mitjons q em falten... jijiji!
era Pepe Gafe? o Gafez??
bueno, el caso es que sí, q yo también colecciono calcetines desparejados con la vaga esperanza de que alguna vez aparezca la pareja perfecta, pero eso, igual q en la vida real, sucede con muy poca frecuencia, y en la mayoria d los casos me temo q tendre q acabar por tirar el calcetin. pero aún no he empezado a hacerlo. lo cual explica pq cada vez tengo menos sitio útil en los cajones y me duran menos las coladas.
me reconozco mucho en eso d levantarte en mitad d la noche e ir a buscar el pen-drive por si...
a mí me pasa pero con los apuntes. rollo: "las fotocopias aquellas q necesito para tal cosa, están dónde tienen q estar, no?"
O en época d éxamenes, en plan desquiciado, despertarme de un sueño para ir a comprobar urgentemente una fórmula q casi siempre es como creía que era...
prometo q cada vez tomo menos caféina...
cafeína *
en serio! lo prometo!!!
XD
... sí, eso también me suena... ¿Y no has estudiado nunca en sueños? Sobretodo el día antes del examen??
(teclado frances)
Xiiiiiiiiiiiii!!! tod@s estamos lokit@s de los güevos!!! jejejejejje
Yo creo que existen dos grandes agujeros negros...
A one babaluba balanbabu el de la lavadora... Se li papea lis calentines y las cosas pequeñitas... po, po, pom i cap a dins... jejejeje Emparejaros los calcetines desemparejados ;) Para noches erotico-festivas no, pero quien mira debajo de tus chanclas en un dia a dia?? A mezclar colores!! jijijiji ;)
Y el other one, mas inmenso si cabe, el de nuestro cerebro... Creo, que one day be happy, cuando vio que se podian dar vueltas a demasiadas cosas a la vez cambio lo que era una papelera de reciclaje por un bujero negro y drande a mas no poder; ahi en plan "que te li relajes, que esto va a la saca i prou" jijijijiji Pero nuestra fuerza por carburar a mil por hora, hace que algunas ideas xusken precipitadamente como de un volcan y nos despierten, nos emparanoien y nos paralizen hasta que si li calme la gran erupcion...
Ale, ahi os lo dejo... Que agustico me he quedao jijijiji
Mil bexaxos!!!
Si hi ha uan cosa q esta clara es q totes les coses q ens desapareixen estan juntes i montanse una festa del 15 i rientse de nosaltres segur!! jejej
Wi: mencanta tu parrafada! creo q oficialmente has creado el lenguaje filosófico del s.XXI! Fuera los clásicos, q llega la winnnie pa "xuscarnos la mente para que li funcione"!!!
Nutxus: anem a la festa de les coses! Donaran birres??
Publica un comentari